legal.medioscomunitarios.net

3 comentarios para “Catalunya: Proyecto de Decreto emisoras comunitarias”

1. admin dice:

   13 Diciembre 2009 a las 14:27

   La ACR se opone al decreto regularizador de las emisoras comunitarias
   Fuente: Comunicacio21.cat y guiadelaradio.com
   http://www.comunicacio21.com/textecomplet.asp?id_texte=14468

   La Asociación Catalana de Radio (ACR) ha pedido la retirada del decreto que el Departamento de Cultura y Medios de Comunicación está tramitando para dar cobertura legal a las emisoras comunitarias y sin ánimo de lucro catalanas, y que según ha anunciado el consejero Joan Manuel Tresserras este jueves por la mañana, se prevé aprobar a finales de la primavera del 2010. Según ACR, el decreto es “innecesario e inoportuno”, y pide su retirada porque considera que el audiovisual tiene necesidades de regulación “mucho más urgentes y de carácter previo a este ordenamiento”, como por ejemplo “hacer efectiva la vigilancia y el control del espectro, un recurso escaso de titularidad pública” y “definir previamente qué hace en los diales de Catalunya tanta radio pública”.
   En un comunicado emitido este el jueves por la tarde, ACR expone tres motivos para pedir su retirada: porque el acceso al espectro ya no es la única manera de difundir mensajes y hoy las nuevas tecnologías de la información han hecho viejos todos los conceptos clásicos de la comunicación punto multipunto; debido a la saturación del espectro; y debido a la extraordinaria proliferación de emisoras de radio de carácter público en Catalunya, entre las funciones de servicio público de las cuales, según la Ley de Comunicación Audiovisual de Catalunya se encuentran ampliamente representados los principios inspiradores de las emisoras sin ánimo de lucro.
   La ACR también denuncia que “las expectativas” que ha generado el decreto están animando “a una ocupación ilegal aún más importante en las últimas semanas”, tal y como dicen que los han informado algunos de sus asociados. Según ACR, “ante la expectativa de regulación se ha instalado la sensación de total impunidad, y si las acciones de las administraciones hasta ahora eran poco eficaces, ya podemos avanzar que a partir de ahora eso empeorará”.
   En cuanto al número y las funciones de servicio público de las radios públicas de Catalunya, ACR afirma que “el espacio audiovisual catalán es excedentario en frecuencias del sector público”. Según aseveran, un 64% de las frecuencias utilizadas en Catalunya “lo son por parte de algún nivel de la administración, estatal, de la Generalitat o municipal, en sus variantes de explotación directamente local o a través de consorcios”.
   “Y nuestra pregunta es, ¿cuál es la función de servicio público que hacen todas estas emisoras públicas? ¿Tienen sentido tantas programaciones de radio generalista redundantes, sólo porque pertenecen a administraciones diferentes? ¿Tienen sentido consorcios municipalistas para producir contenidos generalistas? ¿Y las fórmulas musicales desde el ámbito público? ¿Cuantos miles de horas pasan conectadas a redes de contenido generalista las emisoras municipales? ¿Cuantos miles de horas dedican las emisoras municipales en emitir música?”, cuestiona en el comunicado de ACR.
   Finalmente, la Asociación Catalana de Radio pide “la constitución de un consorcio público, formado por todas las administraciones con gestión de emisoras de radio, y la inclusión de las entidades representativas del tercer sector para consensuar más allá de partidismos la racionalización del acceso al espectro del sector público, y la eficiencia en el uso de los recursos público para dar cumplimiento a todos los mandatos de servicio público”. Para ACR, éste es “el único marco posible para el acceso a las ondas de las entidades sin ánimo de lucro”.
2. admin dice:

   13 Diciembre 2009 a las 14:29

   Comunicado de la Associació Catalana de Ràdio (Comercial) sobre el proyecto de decreto.
   http://www.acradio.org/download.php?id=72&tipus=D&fitxer=tercer_sector.pdf

   L’ACR demana que es retiri el projecte de decret d’emissores al tercer sector

   TERCER SECTOR
   Per a l’Associació Catalana de Ràdio aquest decret és innecessari i
   inoportú i en demana formalment la retirada. Que no se’ns
   malinterpreti, no estem dient que les associacions i entitats cíviques,
   culturals i educatives els hagi de ser limitat l’accés a la comunicació
   pública, el que diem és que, a parer nostre, no és aquesta la manera.
   L’ACR es pronuncia en contra d’aquest projecte de decret per a
   l’accés a la comunicació pública per part dels mitjans de comunicació
   audiovisuals sense ànim de lucre: l’audiovisual té necessitats de
   regulació molt més urgents i de caràcter previ a aquest ordenament.
   És més, el supòsit sobre el qual es basa aquest accés té en compte
   uns antecedents tant regulatoris com de realitat del sector que s’han
   vist superats. Les primeres disposicions estatals que regeixen l’accés
   a l’espectre per part de les entitats sense ànim de lucre compliran
   ben aviat tres dècades i aquells primers redactats han estat
   traslladats gairebé literalment d’un ordenament jurídic al que el
   substituïa o el completava, sense atendre a un entorn completament
   diferent.
   L’ACR demana la retirada d’aquest projecte de Decret per tres
   motius:
   1
   - perquè l’accés a l’espectre ja no és l’única manera de difondre
   missatges i avui les noves tecnologies de la informació han fet vells
   tots els conceptes clàssics de la comunicació punt multipunt
   - a causa de la saturació de l’espectre
   - i a causa de l’extraordinària proliferació d’emissores de ràdio de
   caràcter públic a Catalunya, entre les funcions de servei públic de les
   quals, segons la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya s’hi
   troben àmpliament representats els principis inspiradors de les
   emissores sense ànim de lucre.
   No aprofundiré en el primer aspecte, però el seu titular ja apunta a
   Internet com una de les sortides a la comunicació de les entitats
   sense ànim de lucre.
   Intentaré explicar els motius que ens han portat a les altres dues
   afirmacions, íntimament vinculades: la saturació de l’espectre i la
   quantitat ingent de freqüències que ocupa i la funció que hauria de
   tenir la ràdio pública a Catalunya.
   Hem començat dient que el decret és inoportú i innecessari, i ho
   creiem per dos motius:
   - perquè prèviament cal fer efectiva la vigilància i control de
   l’espectre, un recurs escàs de titularitat pública
   2
   - i perquè caldria definir prèviament què hi fa als dials de
   Catalunya tanta ràdio pública, companys als quals trobo a faltar
   representats en aquesta jornada
   Em referiré en primer lloc a la vigilància i el control de l’espectre.
   L’Administració té recursos limitats i la praxi de l’exercici
   competencial a l’hora d’endreçar l’espectre s’ha demostrat feixuga,
   complexa i tal i com ja s’ha dit, de resultats extraordinàriament
   decebedors. És a dir, la policia de l’espectre no funciona a pesar que
   les il·legals vulneren flagrantment més d’un centenar d’articles de
   disposicions normatives de tot ordre: telecomunicacions, continguts,
   ambientals, i un llarg etcètera.
   L’ACR considera prioritari, abans d’abordar noves regulacions –a
   més probablement innecessàries com intentarem explicar més
   endavant- que els operadors públics i privats legals actualment
   existents puguin exercir els drets emparats per les seves
   concessions amb totes les garanties de qualitat i confort d’escolta i
   això passa necessàriament pel tancament de totes aquelles
   emissions que no disposin del preceptiu títol habilitant.
   Evidentment hi haurà qui ens dirà que no poden ser considerades de
   la mateixa manera les emissions d’una universitat i les emissions
   d’un canal que inclou música, informació esportiva, tarot i
   programació adreçada al col·lectiu d’origen sud americà resident a
   3
   Barcelona i que es finança amb publicitat, i que justament aquesta
   legislació hauria de servir per separar unes emissores de les altres.
   És evident que les funcions i els orígens d’aquestes dues emissores
   que hem posat d’exemple no tenen res a veure. Dit això, i en el marc
   de l’argument que plantegem, cap de les dues no ha de tenir accés a
   un espectre extraordinàriament saturat des d’un punt de vista tècnic.
   En els mercats més poblats, l’allau d’emissores que ocupen
   l’espectre radioelèctric ha deixat de respectar els 400 kilocicles de
   separació en el dial entre emissores, segons recomanacions de la
   Unió Internacional de Telecomunicacions, principi bàsic i elemental
   de la qualitat en la recepció del so radiofònic en freqüència
   modulada.
   És més, les expectatives que ha generat aquest Decret estan portant
   a una ocupació il·legal encara més important en les darreres
   setmanes, tal i com ens han reportat alguns associats nostres. És a
   dir davant l’expectativa de regulació, s’ha instal·lat la sensació de
   total impunitat i si les accions de les administracions fins ara eren poc
   eficaces, ja podem avançar que a partir d’ara això empitjorarà.
   Finalment, i per retornar a l’argument que l’administració té recursos
   escassos per abordar noves regulacions que requeriran de control i
   inspecció, voldríem preguntar, per exemple, quants ajuntaments de
   Catalunya han completat el procediment concessional de les seves
   emissores de ràdio?
   4
   Fa un any, en la Jornada Eines per a la ràdio local organitzada per la
   federació de Ràdios locals, es va dir que, segons dades de la
   Subdirecció general d’ordenació de l’espai de comunicació
   audiovisual de Catalunya, de les 259 emissores municipals existents
   a Catalunya, 186 no tenien completat els tràmits de legalització. És a
   dir, el 72 per cent de la ràdio municipal pública de Catalunya estava
   per legalitzar. Ens sembla paradoxal, quan aquí sí que la regulació té
   més de vint anys. Encara hi ha, doncs, camí de gestió administrativa
   per recórrer.
   Però encara diria més. Gairebé cap emissora municipal de Catalunya
   respecta allò previst al Capítol tercer de la Llei de Comunicació
   Audiovisual de Catalunya sobre la gestió. Al seu article 33 s’hi diu
   que “El ple, l’assemblea d’electes o l’òrgan plenari corresponent han
   d’aprovar el reglament d’organització i funcionament del servei públic
   audiovisual local”. Bé, doncs hi ha més de 250 nous expedients que
   hauria d’instruir l’autoritat audiovisual competent.
   En definitiva, ens toca preguntar a les administracions competents si
   davant el panorama de gestió només d’aquests dos punts citats
   anteriorment, hi ha recursos suficients per abordar una nova
   regulació d’accés a l’espectre. I volem recordar que al gener la llei de
   comunicació audiovisual compleix ja quatre anys de vigència.
   En segon lloc, voldria posar l’accent en el nombre i les funcions de
   servei públic de les ràdios públiques de Catalunya, companys,
   5
   repeteixo que m’ha sorprès que no ens acompanyessin en aquesta
   jornada.
   L’espai audiovisual català és excedentari en freqüències del sector
   públic, com evidencien les dades de l’informe de la ràdio. Catalunya
   Ràdio. Catalunya Informació. Catalunya Música. ICAT FM. Radio 1
   de RNE. Radio Clasica. Radio 3. Ràdio 4 y Radio 5 todo noticias.
   COM Ràdio i totes les emissores municipals fins a sumar 548
   freqüències.
   Avui un 64 % de totes les freqüències utilitzades a Catalunya ho són
   per part d’algun nivell de l’administració, estatal, de la Generalitat, o
   municipal, en les seves variants d’explotació directament local o a
   través de consorcis.
   L’any 1998, a Catalunya hi havia 404 freqüències d’ús públic. Deu
   anys després, la xifra ha augmentat un 40 % fins a arribar a les 565.
   D’aquestes, 228 corresponen a les diferents programacions de
   Catalunya Ràdio, 76 als diferents productes de RNE i 242 a
   organismes de caràcter municipal o municipalista.
   I la nostra pregunta és, quina és la funció de servei públic que fan
   totes aquestes emissores públiques? Tenen sentit tantes
   programacions de ràdio generalista redundants només perquè
   pertanyen a administracions diferents? Tenen sentit consorcis
   municipalistes per produir continguts generalistes? I les fórmules
   musicals des de l’àmbit públic? Quants milers d’hores passen
   6
   connectades a xarxes de contingut generalista les emissores
   municipals? Quants milers d’hores dediquen les emissores
   municipals a emetre música?
   Se’ns escapa quina és la funció de servei públic que es porta a terme
   en tots aquests casos i quin és el cost que té això per als ciutadans.
   Hi ha qui xifra en més de cent milions d’euros a l’any aquest
   desplegament de les ràdios públiques de tot ordre. Voldria repetir-ho
   per si hi ha ocasió de contrastar-ho, el conjunt de ràdio pública que
   opera a Catalunya ja ens deu costar cent milions d’euros a l’any.
   És un cas excepcional a Europa que cada àmbit de l’administració
   exploti el seu propi servei de radiodifusió sonora per ones mètriques
   amb modulació de freqüència.
   I tornem a la Llei 22/2005, de 29 de desembre de la Comunicació
   Audiovisual de Catalunya que sí que sembla definir quines han de
   ser entre d’altres les funcions de servei públic tant de les emissores
   de titularitat de la Generalitat com de les que ho són dins l’àmbit
   municipal.
   Segons l’article 26, són missions específiques del servei públic de
   comunicació audiovisual de competència de la Generalitat
   g) La promoció activa de la convivència cívica, el
   desenvolupament plural i democràtic de la societat, el
   7
   coneixement i el respecte a les diverses opcions i manifestacions
   polítiques, socials, lingüístiques, culturals i religioses presents al
   territori de Catalunya. En aquest context és necessari l’ús de tots
   els llenguatges, formats i discursos que dins el respecte i l’atenció
   a la diversitat i el pluralisme, permetin el diàleg, la comprensió i la
   cohesió entre les diverses opcions, i entre les diverses àrees del
   territori de Catalunya.
   i) El reforç de la identitat nacional com un procés integrador, en
   evolució constant i obert a la diversitat.
   j) El subministrament de continguts i serveis audiovisuals dirigits
   als sectors més amplis i diversos de l’audiència, amb una atenció
   especial als col·lectius més vulnerables, tot promovent el
   coneixement, la influència i el prestigi del servei públic dins el
   marc general de l’espai català de comunicació audiovisual.
   l) L’afavoriment de l’accés dels ciutadans de Catalunya a la
   formació, la difusió, el coneixement i la divulgació màxims dels
   principals esdeveniments polítics, socials, econòmics, científics i
   esportius de la societat de Catalunya i les seves arrels històriques,
   preservant d’una manera especial la memòria històrica i el
   patrimoni dels seus testimonis, i la promoció de les expressions i
   manifestacions culturals més diverses, particularment de les
   vinculades a l’ús dels mitjans audiovisuals.
   I per a aquesta finalitat, se li reserven 228 freqüències.
   8
   Pel que fa al servei públic a les emissores municipals a l’article 32 de
   la mateixa llei s’hi diu
   1. El servei públic de comunicació audiovisual d’àmbit local
   consisteix en l’oferta, mitjançant un sistema de distribució que
   no requereixi l’ús de tecnologies d’accés condicional, d’un
   conjunt de continguts audiovisuals i, si escau, d’acord amb el
   contracte programa, de serveis addicionals de transmissió de
   dades orientats a la satisfacció de les necessitats
   democràtiques, socials, educatives i culturals dels ciutadans
   que integren una comunitat local, en qualitat de membres
   d’aquesta comunitat.
   I pel que fa a la gestió
   4. En la gestió del servei públic de comunicació audiovisual
   d’àmbit local cal garantir, d’acord amb el contracte programa, la
   participació dels grups socials i polítics més representatius dins
   el territori corresponent, i també de les entitats sense ànim de
   lucre del mateix territori, per mitjà de la seva integració en un
   consell de naturalesa consultiva i assessora, i d’acord amb el
   que estableixi el reglament d’organització i funcionament.
   En l’esperit i la forma de tots dos articles, tant el que es refereix
   a la missió de servei públic de les emissores de la Generalitat
   com al que es refereix a la gestió i model de les emissores
   municipals hi trobem els objectius d’aquest projecte de decret
   9
   per regular l’accés a les ones de les emissores de les entitats
   sense ànim de lucre.
   L’Associació Catalana de Ràdio demana formalment la constitució
   d’un consorci públic, format per totes les administracions amb gestió
   d’emissores de ràdio, i la inclusió de les entitats representatives del
   tercer sector per consensuar més enllà de partidismes la
   racionalització de l’accés a l’espectre del sector públic, i l’eficiència
   en l’ús dels recursos públic per donar compliment a tots els mandats
   de servei públic.
   Aquest creiem que és l’únic marc possible per a l’accés a les ones de
   les entitats sense ànim de lucre.
   Gràcies per la seva atenció.
3. Derecho a Comunicar dice:

   15 Diciembre 2009 a las 21:10

   [...] El consejero de Cultura y Medios de Comunicación de la Generalitat de Catauña, Joan Manuel Tresserras, ha anunciado este jueves que el Gobierno tiene previsto aprobar a finales de la primavera de 2010 el decreto que permitirá dar cobertura legal a las emisor…. [...]

Deja un comentario

Haz clic para cancelar la respuesta.

Nombre (requerido)

E-mail (no se publicará) (requerido)

Sitio Web

Security Code: